Cirrocúmulus a Romanyà de la Selva.
Ahir a la tarda, la natura ens va premiar amb un veritable festival de núvols alts del gènere cirrocúmulus (Cc) i també alguns núvols mitjos del gènere altocúmulus (Ac).
Pel que crec recordar, mai havia vist el pas de tants cirrocúmulus a la vegada, cal destacar la varietat de formes curioses que presentaven, talment com si una misteriosa mà s'hagués dedicat a crear aquestes formes. Si els miràvem atentament, es podia observar com els cirrocúmulus viatjaven a gran velocitat cap al sud-est, degut als forts vents que hi havien en alçada provinents del nord-oest.
Aquests núvols acompanyaven el pas d'un sistema frontal procedent del nord-oest, que deixà alguna feble nevada al Pirineu gironí i alguna volva anecdòtica a l'interior de la demarcació. A Palamós també va caure algun plugim al vespre, així com en altres llocs de l'Empordà, a més, en algunes poblacions de l'interior de la nostra comarca, com Esclanyà o Palafrugell, es va veure caure alguna volva.
Tal com vaig explicar en un anterior article, els cirrocúmulus són un gènere nuvolós de tipus alt difícil d'observar, tot i que curiosament ja és la segona vegada en poc temps que els puc veure. La seva formació va lligada als cirrus i als cirroestratus, que es troben entre els 6.000/12.000 m d'alçada.
La seva composició és molt curiosa ja que es tractaria d'un estat intermig entre el gel i l'aigua.
Una de les característiques principals és que no disposen d'ombra aparent, són de petit tamany i poden presentar-se en formacions regulars., a més, sempre deixen entreveure la posició del sol o de la lluna., fins i tot en alguns casos creen boniques irisacions. Poden presentar ondulacions i formes molt curioses, tals com glòbuls, ones, rínxols, llenties, merlets, etç...
Tot seguit us poso un recull d'aquests curiosos núvols que donaven al cel aquest aspecte tant bonic i espectacular:
