Un Drumlin d'Irlanda. Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Drumlin
La UB ha estat recentment a la Patagònia austral per mirar de descobrir les incògnites del clima, mitjançant l'estudi dels "drumlins". Les àrides condicions climàtiques de la Patagònia han afavorit el bon estat de conservació dels drumlins.
Conèixer el paleoclima en regions de la Patagònia i reconstruir la dinàmica de les geleres fa milers d'anys és l'objectiu principal de la campanya científica en què ha participat el catedràtic David Serrat, del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la UB, expert amb una destacada trajectòria en estudis de geomorfologia i geoarqueologia a la Terra del Foc, l'Antàrtida i Europa, entre altres àmbits de recerca.
La campanya realizada del 3 al 12 de novembre passats, va tenir com a escenari un ampli territori geogràfic de més de mil quilòmetres quadrats, a prop del llac Viedma, al parc nacional Los Glaciares, situat al sud-est de la província de Santa Cruz (Patagònia). Aquesta recerca va comptar amb la participació dels experts Jorge Óscar Rabassa i Federico Ponce, del Centre Austral d'Investigacions Científiques del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques argentí (CADIC-CONICET), i d'Óscar Martínez, de la Universitat Nacional de la Patagònia, i forma part del marc de col·laboració iniciat el 1986 entre la UB i el CADIC-CONICET, amb participació de la Universitat Nacional de la Patagònia.
Els drumlins ("cresta", en gaèlic) són petits turons, de forma ovalada, que es formen per sota del gel en moviment de la glacera. Aquestes geoformes, sovint, s'associen en grups, i originen els típics camps de drumlins, de forma ondulada, que s'estenen en la direcció de l'avanç del gel. Segons els geòlegs, els drumlins són unes antigues estructures d'origen glacial que encara es conserven en regions temperades del planeta, i que poden revelar incògnites sobre el paleoclima a la Terra.
L'equip científic ha estudiat l'àrea de drumlins més extensa de la Patagònia, una regió amb unes àrides condicions climàtiques que han afavorit el bon estat de conservació de la geologia local. Tal com assenyala David Serrat, «els drumlins només s'originen sota condicions geomorfològiques molt concretes (temperatura ambiental, gruix de gel, etc.), i per tant donen una informació molt precisa del paleoclima de la zona. Més que la gran extensió de l'àrea d'estudi, en aquest cas, el que més importa és el bon estat dels drumlins que hi trobem. L'aridesa del sòl ha preservat aquestes estructures, sense erosió, tal com les va deixar el gel, la qual cosa ens permet caracteritzar com es van produir els episodis de retrocés de les geleres i els moviments de les capes de gel en el passat».
"Amb l'estudi i datació de mostres de sediments amb metodologies isotòpiques, podem arribar a conèixer les condicions del passat, i reconstruir l'escenari geològic de la Patagònia austral durant la darrera glaciació, fa entre uns 30.000 i 20.000 anys". Cal destacar que David Serrat és coautor d'un estudi pioner sobre sedimentologia dels drumlins més enllà dels casquets polars: la primera descripció de camps de drumlins a l'illa de Gable (1987), al canal de Beagle, una conca tectònica que connecta els oceans Pacífic i Atlàntic a l'extrem meridional de Sud-amèrica, en latituds subantàrtiques.
David Serrat, exdegà de la Facultat de Geologia i antic vicerector de Recerca de la UB, ha impartit docència de postgrau a la Universitat de São Paulo (Brasil), a la Universitat Catòlica del Nord (Xile) i al CADIC-CONICET (Argentina). President de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans, ha estat secretari i president de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), del Grup Espanyol de Treball del Quaternario (actual Associació Espanyola per a l'Estudi del Quaternari, AEQUA) i rector de la Universitat de Vic.
Informació extreta de http://www.naciodigital.cat/diariforestal