Imatge d'un exemplar de Clathrus ruber trobat la passada tardor a les Gavarres.
La gita de bruixa, ou de polla, cranc, cresta de gallina o reixes del diable, són diferents noms per designar el mateix bolet no comestible, amb nom científic Clathrus ruber, del llatí Clathrus, reixa, en aquest cas el llatí té com origen la paraula grega klêithron que vol dir reixa o enreixat; ruber, també procedent del llatí, significa vermell.
Aquest curiós fong de la família de les clatràcies, té una espècie d'himeni endògen que anomenem gleba, la qual està envoltada d'una estructura coneguda com a peridi (membrana externa). El peridi pot trobar-se diferenciat en dos o més capes, en cas de tenir-ne dos la més externa es diu exoperidi i la més interna endoperidi.
La gleba es forma dins del cos fructífer, anomenat basidiocarp. Fins que les espores no són madures o pràcticament madures, aquestes no es troben en contacte amb el medi extern.
Hàbitat
Acostuma a trobar-se en boscos de coníferes, però també en alzinars i estepars., té un certa tendència a créixer a prop d'arrels en descomposició, també el podem trobar en parcs i jardins a sota d'arbustos, en terrenys calcaris o sorrencs i lleugerament àcids. Es freqüent a la zona Mediterrània i, preferentment a una altitud que va dels 100 als 1000 m sobre el nivell del mar. Se'l pot trobar en els mesos que van des de juny a novembre, encara que en alguns indrets com ara les Balears, s'ha trobat fins i tot al desembre.
Morfologia
Inicialment creix semisoterrat, el seu carpòfor al principi és subglobulós d'uns 3-5 cm de diàmetre, amb un color blanc venós reticulat i sense brillantor. La seva consistència és força tova i a la seva base pot observar-se un cordó allargat del mateix color que la resta de l'ou.
Mentre l'ou està humit, té una aparença llisa però un cop s'asseca es torna clivellat. Un cop comença el desenvolupament del carpòfor, aquest fa pressió sobre el peridi que l'envolta i acaba per clivellar-lo, en unes poques hores. Es pot observar un receptacle, de consistència esponjosa i esfèrica o ovoïdal, que assoleix un diàmetre d'uns 6-8 cm i fins uns 10 cm d'alçada, formant una reixa amb branques gruixudes de color vermell o roig corall, aquest receptacle és buit i per tant força fràgil.
A la part interna d'aquest enreixat podem veure la gleba de consistència mucilaginosa, la qual pren una tonalitat verd fosca o bruna i desprèn una olor fètida i repel.lent que atrau a les mosques i d'altres dípters, aquests insectes, s'empastifen les potes i així escanpen les espores.