Cirrus mamma fotografiats aquest passat dilluns a Palamós.
Tots coneixem els famosos mammatus o mammatocúmulus que es formen a les parts menys actives de les tempestes. Recordem que existeix la falsa creença que la visió d'aquest núvols vol dir que s'acosta una forta tempesta, res més lluny de la realitat, ja que aquests núvols tot i ser molt espectaulars, apareixen lluny del centre més actiu de les tempestes i fins i tot, en molts casos la mateixa tempesta ja s'ha dissipat.
Però no només apareixen núvols mammatus en els grans cumulunimbus. Aquest element suplementari el podem observar en núvols del gènere cirrus com els de les fotos que us poso avui i també en altres gèneres nuvolosos, com cirrocúmulus, altocúmulus, altoestratus, estratocúmulus i, sobretot, cumulonimbus.
El terme "mammatus" vé de la paraula llatina "mamma" que significa mama, degut a la semblança d'aquestes protuberàncies amb aquesta part de l'anatomia.
De manera estricta, els núvols mammatus no són un tipus de núvol en si mateix, es tracta d'un dels molts elements suplementaris que poden tenir els núvols pròpiament dits., altres exemples d'elements suplementaris serien la mateixa precipitació, la virga, els pannus, la tuba, etç..
Cirrus mamma.
Aquesta mena de bosses penjants, en molts casos són espectaculars i força curioses des del punt de vista meteorològic, ja que es formen degut a corrents d'aire verticals descendents, a diferència de la majoria de núvols que ho fan a partir d'aire ascendent no saturat fins que forma les petites gotes d'aigua, de gel, etç...
Les protuberàncies, que veiem en forma de mama, són les zones on es donen uns màxims d'enfonsament en la base del núvol. Els núvols amb mames es formen doncs, amb l'aire saturat descendent que contenen.
D'altra banda, l'aire que es troba a sota del núvol no està saturat i forma part de l'aire inestable que tracta d'ascendir. Les zones amb entrades, al contrari que les bosses penjants, són el reflex d'aquest aire que de manera cíclica eleva la base núvol.
Això és particularment interessant, ja que indica que la base d'un núvol amb mames marca una frontera entre un ambient estable i fresc, situat a dins del mateix núvol, que tendeix a descendir i un altre més càlid que tendeix a ascendir i que és capaç de mantenir visibles els mammatus.
En resum, el resultat final de tot aquest procés és la presència de formes còncaves i convexes a la superfície de separació de dues masses d'aire: una superior formada pel núvol originari que s'enfonsa i baixa i una altra massa d'aire més inestable que puja. De vegades es parla del terme "convecció invertida" per a la formació de les mames. Quan les gotetes del núvol s'evaporen, les mames es dissolen i desapareixen.