Imatge de la columna de cendres volcàniques presa des del satèl.lit Terra de la NASA.
Passats gairebé 14 mesos després de l'erupció del volcà Eyjafjallajökull, un altre volcà d'Islàndia va començar a llençar cendres i vapor des de les 17:30h del passat 21 de maig. Es confirmava que el Grímsvötn havia entrat en erupció, tal com ja va fer en el mes de novembre de l'any 2004.
El núvol de cendra volcànica i vapor d'aigua, en els primers moments de l'erupció va arribar a assolir els 20 quilòmetres d'alçada.
A sobre del volcà, com podem apreciar a la fotografia de l'encapçalament, la cendra volcànica forma un plomall circular que s'eleva per sobre dels núvols circumdants. Al sud-est, la cendra ha canviat el color blanc de la neu per una capa fosca.
Les cendres del volcà van provocar una reducció de la visibilitat a uns 50 metres i va convertir la nit en dia a les poblacions pròximes.
Un efecte col.lateral de l'erupció volcànica ha estat el tancament de Keflavik, l'aeroport més gran d'Islàndia i ha creat certa incertesa pel que fa als desplaçaments amb avió, ja que ha hores d'ara s'està a l'expectativa per si pogués afectar els desplaçaments aeris per la final de la Champions que ha de jugar el Barça el proper dissabte.
Segons les últimes informacions el plomall de cendra pot arribar a Anglaterra, França i Espanya, entre dijous i divendres, no obstant, els experts diuen que aquesta vegada les cendres del volcà són més gruixudes i no haurien d'estar tants dies en suspensió a l'atmosfera.
El plomall inicial del Grímsvötn va ser major que el projectat pel Eyjafjallajökull, el qual va arribar a 8 quilòmetres d'alçada.
Gran part del volcà Grímsvötn es troba per sota d'un llac i de la glacera Vatnajökull, aquest fet pot produir inundacions pel desgel.
Imatge d'un llamp al núvol volcànic del Grímsvötn.
El núvol volcànic del Grímsvötn està generant una gran quantitat de llamps. En els núvols de tempesta, els llamps es formen per la separació de càrregues positives i negatives dins del mateix núvol.
Quan la diferència de potencial elèctric entre les zones amb càrregues positives i les zones amb càrregues negatives és molt gran (milers de milions de volts) es produeix el llamp.
Curiosament, els llamps produïts per la cendra dels volcans tenen un mecanisme de formació molt semblant.
L'observació de llamps en els núvols volcànics va ser descrita per primera vegada per l'escriptor i científic romà Plini "El Vell", al segle I, en les seves notes sobre l'erupció del Vesuvi. Precisament, el Vesuvi el va matar el 24 d'agost de l'any 79, degut als gasos originats per la seva erupció, fet que va provocar-li l'asfixia quan ho estava observant.
Convé saber que no totes les erupcions volcàniques produeixen llamps, però en algunes ocasions podem contemplar aquests preciosos fenòmens meteorològics. Com he comentat, en el cas d'un volcà, les cendres volcàniques actuen d'una forma similar a com succeeix en els núvols normals.
Encara que les cendres i la roca que surten del volcà tenen càrrega neutre, la diferència de temperatura, la fricció i els xocs entre les partícules de cendra i dels gasos del volcà, fan que es vagin carregant elèctricament, amb càrregues de signe contrari (sempre que es freguen dos objectes, un es carrega amb càrrega positiva i l'altre amb càrrega negativa), mentre la columna de gas i partícules ascendeix i es desplaça.
Després, el propi moviment de les partícules, degut a la seva diferent densitat, fa que es vagin separant progressivament les càrregues positives de les negatives, això permet que la diferència de potencial sigui suficientment elevada perqué es produeix la descàrrega elèctrica, és a dir, el llamp, dins el núvol de cendres.
El vídeo que veureu a continuació, és una bona mostra dels llamps que està generant el volcà Grímsvötn (no us perdeu la banda sonora i poseu-lo en pantalla completa fent clic a sobre el quadre de fletxes al costat d'on posa HD a sota el vídeo):