Cúmuls i estratocúmuls al damunt del claustre inacabat del Convent dels Agustins.
Aquest dissabte, les nuvolades que creixien també formaven part del teló de fons del parc recentment inaugrat, que conté les restes de l'antic convent dels frares agustins.
El Parc del Convent dels Agustins s'erigeix a la zona coneguda com "Les Pites" i està situada a el Pedró.
Es tracta d'un indret recentment remodelat on s'han reconstruït, amb gran encert, alguns dels elements arquitectònics que formaven part del segon convent dels Agustins (segle XVIII), situat antigament a l'espai que ocupa aquest parc. Tot un exemple de valorització i recuperació d'uns elements patrimonials de la nostra vila.
Fins fa pocs mesos, aquests vestigis històrics estaven guardats en un magatzem municipal, concretament es tracta de la portalada de l'esglèsia de Nostra Senyora de Gràcia, dissenyada per Josep Renart a finals del segle XVIII, l'antic claustre renaixentista del segle XVI, construït amb pedra de Girona i la rosassa de la façana principal.
La portalada de l'església del convent amb l'escut d'armes dels comtes de Palamós. La imatge de Nostra Senyora de Gràcia que hi havia a la fornícula actualment està adossada a l'Església de Sta. Maria del Mar.
Els frares Agustins s'establiren a Palamós l'any 1568 i edificaren un convent a sa Punta del Molí, indret que desaparegué degut a l'obertura d'una pedrera per obtenir material per construir el moll Nou. Aquest primer convent es va acabar de construir al segle XVII. Lamentablement, el convent va quedar completament destruït els anys 1694-1695, durant el setge a Palamós, per part de les tropes franceses comandades pel duc de Noailles, degut a que estava situat al centre de la ciutadella que coronava la vila.
A l'any 1724 es comença a edificar un nou monestir al mateix indret, no obstant, el 1741, quan ja estava a mitja construcció, es va haver d'aturar perqué aquest lloc estava destinat a usos militars.
Davant d'aquesta situació, es van signar uns pactes amb els representants de la vila perqué els frares es traslladessin a l'antic hospital dels pobres i als terrenys propers, lloc on s'erigí entre els anys 1772-1791 l'església del convent, de la qual prové la portalada recuperada.
Els elements del claustre són originaris del primer convent.
Rosassa i òcul que es trobaven a la façana de l'església.
A l'any 1835, amb la desamortització de Mendizával, el convent va quedar abandonat i el 1840 va passar a mans municipals. A l'any 1855 va ser venut i es va convertir en la fábrica de suro coneguda popularment com "el convent".
Després de l'incendi que patí a l'any 1953, les pedres de la façana del convent van quedar 40 anys abandonades pel terra.
Sortosament l'industrial surer Esteva i Messer en va fer donació a la vila i ara les podem contemplar en aquest magnífic parc. La resta del convent va desaparèixer a l'any 1993 amb l'enrunament les construccions que hi havien en tot aquest sector.
Vista general del parc.
Aquest parc inclou una superfície de 3.192 m2 on s’hi combinen, al voltant d'un petit escenari central, espais enjardinats amb gespa i flors que s'uneixen a través de pendents suaus amb zones pavimentades amb sauló, antigues llambordes dels carrers i plaques de pedra d'antigues voreres.
Aquest és un escenari ideal per realitzar actes culturals de petit format, com els que es van realitzar ahir a la tarda per celebrar el Dia Internacional de la Dansa.