Vista general del Far de Fuencaliente i la platja del mateix nom. Al fons de la imatge es veu la silueta de l'illa de La Gomera.
L'ambient assolellat finalment es va acabar imposant i va permetre gaudir del bonic indret que ens esperava al final de la ruta.
Quan el visitant arriba per primer cop al Far de Fuencaliente, el que crida més l'atenció és el fet de trobar-nos amb dos fars i no un !!??
L'existència dels dos fars és de fàcil explicació ja que és deguda a les destrosses que va provocar l'erupció del volcà Teneguía a l'antic far, ara restaurat.
El 26 d'octubre del 1971, els forts moviments sísmics que portava aparellada l'erupció del Teneguía, va acabar danyant l'estructura de l'edifici del far primigeni.
Aquesta erupció va amenaçar des del primer moment l'existència del far. Un dels braços de magma incandescent es va aturar ben a prop del far, quan tot semblava perdut. En acció de gràcies, dos veïns de Fuencaliente, van aixecar una petita capella on es guarda una imatge de la Virgen de la Candelaria, patrona de Canàries.
El 1983, a causa del mal estat de l'edifici, es va decidir projectar la construcció d'una nova torre de 24,15 metres d'altura amb tots els avenços de l'època. Com a conseqüència de la presència d'aquest nou far, l'antic va deixar de funcionar i va quedar inutilitzat.
El 12 de maig del 1995, l'Autoritat Portuària de Santa Cruz de Tenerife, va atorgar una concessió administrativa a l'Ajuntament de Fuencaliente per a la rehabilitació i posterior utilització com a museu marítim i instal.lacions recreatives i culturals, de l'antic far de Fuencaliente, per un termini de vint anys prorrogable per dos períodes de cinc anys. Actualment acull el Centre de Visitants de la Reserva marina del sud de La Palma.
L'antic i el nou far de costat.
L'antic Far de Fuencaliente va ser projectat el juliol del 1892 i després d'un procés constructiu llarg i costós, a causa de les condicions de la zona i de l'època, va començar a funcionar el 3 d'octubre del 1903. Tots els materials per a la seva construcció es van portar per mar i es van descarregar en el petit refugi que es troba al costat del propi far, indret que en aquells temps s'anomenava Puerto Nuevo.
La pedra basàltica que va servir per a la seva construcció procedia d'una pedrera d'Arucas, Gran Canària.
Com que antigament a la zona on s'ubica el far no hi havia aigua dolça, la major part de la construcció es va fer amb aigua de mar. Només l'emblanquinat va poder realitzar-se amb aigua d'una cisterna propera.
Inicialment, la plantilla del far estava composta per dues persones que habitaven una de les sales que acull l'edifici. Aquesta plantilla es va mantenir fins a l'any 1938. Durant els dies 7 i 10 de març del 1939, es van produir diversos moviments sísmics, que van inutilitzar la instal.lació lluminosa i es va haver de canviar l'antiga instal.lació que funcionava amb petroli per una instal.lació de gas acetilè.
Els dos fars amb alguns exemplars d'enciam de mar (Astydamia latifolia), espècies de planta endèmica de les Illes Canàries i la costa nord-oest africana.
La zona que l'envolta té un gran valor ecològic, ja que a part de trobar-se dins el Parc Natural de Cumbre Vieja, al costat mateix hi trobem unes salines amb un alt valor etnogràfic i paisatgístic. Aquest és un lloc privilegiat per a moltes aus, especialment limícoles, des del petit corriol camanegre fins el majestuós flamenc, així fins a més de quinze espècies, que troben en aquest espai alimentació, descans i zona de nidificació.
La flora també és molt interessant, ja que en aquest entorn trobem exemples de vegetació associada a la franja costanera, com ara l'enciam de mar (Astydamia latifolia), el salat blanc (Schizogyne sericea), la vinagrera (Rumex Lunaria), la sempreviva de mar (Limonium pectinatum), la farigola de mar (Frankenia ericifolia) i una mica més a dalt, en els afloraments antics de les roques del Teneguía, hi han espècies com el cabezón (Cheirolophus junonianus) i el lletsó (Sonchus hierrensis).
Imatge de les boniques salines.
Les salines de Fuencaliente a més, tenen la catalogació de Lloc d'Interès Científic.
Per la seva ubicació, al costat del far de Fuencaliente i en el punt on finalitza un dels senders més importants de l'illa, el GR 131, rep un gran nombre de visitants. Fins fa poc, els visitants realitzaven el recorregut per les salines pel seu compte, ja que la propietat sempre ha mantingut una actitud oberta cap als turistes, però sense informació sobre la protecció de l'espai ni sobre les característiques del procés de producció de la sal .
Recentment, aquest indret disposa d'un sender perfectament senyalitzat, amb un total de set panells informatius. Aquest itinerari, d'uns 30 minuts de durada, permet visitar la salina de forma ordenada, fet que permet compendre el procés d'elaboració de la sal, des de quan s'agafa l'aigua salada del mar, fins al procés d'escalfament i la cristal.lització final de la sal. A més, els panells contenen informació sobre la normativa de protecció de l'espai i els valors paisatgístics i ambientals.
El far i les salines.
Les salines de Fuencaliente estan en actiu des de fa quaranta anys i produeixen unes set-centes tones anuals de sal, que es comercialitzen a la pròpia illa, si bé una petita part de la seva producció, l'anomenada "flor de sal", és exportada per la seva excel.lent qualitat cap a països europeus per a la seva distribució en botigues gourmet.
De les més de quaranta salines que van arribar a existir a les Canàries a mitjans del segle XX, tot just queden en funcionament una desena d'elles, la de Fuencaliente és l'única de la província occidental, i amb interrogants sobre el seu futur, ja que, tot i ser una activitat artesanal i tradicional que produeix una sal de gran qualitat, aquesta té una sortida complicada al mercat, dominat per sals industrials. Per això, des del Govern de Canàries s'aposta per donar suport a aquesta activitat tradicional, que a més contribueix a la sostenibilitat de la regió i genera espais de gran qualitat paisatgística que s'incorporen a l'oferta turística complementària de qualitat.
Aquesta salina, amb els seus 45.000 m2, és la més recent de Canàries, i és del tipus salina intensiva "nova" de fang amb folre de pedra, un model que apareix durant segle XIX a Lanzarote. Destaca per l'ús del fang com impermeabilitzant i el folre de pedra, que aporta solidesa.
Rep afectuosament el nom de "jardí de la sal", pel seu bell paisatge i per la delicada tasca dels seus "jardiners", els saliners. Sens dubte, la reina d'aquest jardí és la flor de sal, les escates de sal, collides acuradament al llarg les càlides tardes d'estiu amb un procés laboriós i totalment artesanal.
Primer pla de les basses de les salines enmig d'un ambient assolellat.
Com he comentat anteriorment, el mar que envolta aquest indret també està protegit ja que conté una important reserva marina. Aquesta reserva marina creada a l'any 2001, arriba fins als 1.000 m de profunditat i s'estén per sobre de 3.719 ha en el mar sud-occidental de l'illa de la Palma, entre la Caleta de los Pájaros, la Punta Gorda i la isòbata de 1.000 m com a límit exterior. Aquesta reserva es troba situada en la seva totalitat en aigües exteriors.
Els informes de les Universitats de La Laguna, Las Palmas així com l'Institut Espanyol d'Oceanografia, van trobar que aquesta zona era idònia per constituir una reserva marina, degut a la seva biodiversitat, l'estat de les poblacions d'interès pesquer i la possibilitat de recuperació de les mateixes, mitjançant mesures restrictives relatives a les pesques artesanals locals i altres activitats com el busseig i la pesca esportiva.
Imatge del litoral que envolta les salines caracteritzat per la dura i fosca roca basàltica.
Aquesta reserva es caracteritza per presentar una escassa plataforma marina i amb fons abruptes d'enorme valor paisatgístic i biològic.
Així mateix, es poden observar nombroses esquerdes, coves i túnels de gran interès.
La diversitat de flora i fauna marina és molt alta, i es troben espècies pesqueres difícils d'observar a les altres illes occidentals de l'arxipèlag canari. Es poden trobar fons d'anemones tropicals que constitueixen un reducte degut a la seva escassa presència en altres zones.
Hi dominen comunitats d'algues brunes i és possible admirar-hi comunitats d'algues protegides de l'espècie (Cystoseira abies-marina).
A les zones de coves i esquerdes, trobem una enorme diversitat d'invertebrats marins. Entre ells, destaca la presència d'una altra espècie protegida, es tracta de la llagosta canària (Scyllarides latus).
Dins del grup d'ictiofauna trobem una varietat significativa d'espècies, moltes d'elles d'important interès pesquer: "viejas" (Sparisoma cretenc), "Salem" (Sarpa salpa), "medregales o seriola" (Seriola spp) i "el abad" (Mycteroperca fusca).
Finalment, els mamífers i les tortugues marines s'observen amb certa freqüència. Cal destacar el dofí mular (Tursiops truncatus) i la tortuga babaua (Caretta caretta).
La zona es troba inclosa en un altre espai marí protegit, denominat Franja Marina de Fuencaliente, englobat en la Xarxa Natura 2000. Així mateix forma part de la Reserva de la Biosfera, juntament amb la resta del territori insular de la Palma.
Imatge de la platja de Echentive o Playa Nueva sense una ànima.
Després de visitar la zona de les salines i el far, aprofitem per dinar davant del bonic teló de fons que representa l'Atlàntic, amb l'illa de la Gomera a l'horitzó, entre algunes nuvolades.
Tot seguit ens dirigim cap a una de les platges properes per veure com estava l'aigua de mar, a l'anomenada Playa de Echentive, pertanyent al municipi de Fuencaliente, aprofitant la bona tarda que feia.
Aquesta platja deserta va ser creada per l'última erupció del Teneguía i està protegida dels vents elisis, pel que hi regna una calma especial. Com a curiositat, cal dir que en aquest indret hi havia una font d'aigües termals anomenada Fuente Santa, que quedà sepultada per l'erupció del volcà San Antonio (1677). Actualment s'intenta recuperar gràcies a unes excavacions realitzades. També hi ha una piscina natural.
Una de les piscines naturals que podem trobar al llarg de la costa creada pel capritx de la lava. L'aigua no era gaire freda.
Sens dubte, provar les aigües de l'Atlàntic en un indret quasi desert va ser una bona manera d'acabar la jornada.
Continuarà...
Fotografies realitzades per tempspalamos i informació complementària extreta de:
www.rinconesdelatlantico.es/presentacion.php
www.lavozdelapalma.com/
www.marm.es/es/
El 1983, a causa del mal estat de l'edifici, es va decidir projectar la construcció d'una nova torre de 24,15 metres d'altura amb tots els avenços de l'època. Com a conseqüència de la presència d'aquest nou far, l'antic va deixar de funcionar i va quedar inutilitzat.
El 12 de maig del 1995, l'Autoritat Portuària de Santa Cruz de Tenerife, va atorgar una concessió administrativa a l'Ajuntament de Fuencaliente per a la rehabilitació i posterior utilització com a museu marítim i instal.lacions recreatives i culturals, de l'antic far de Fuencaliente, per un termini de vint anys prorrogable per dos períodes de cinc anys. Actualment acull el Centre de Visitants de la Reserva marina del sud de La Palma.
L'antic i el nou far de costat.
L'antic Far de Fuencaliente va ser projectat el juliol del 1892 i després d'un procés constructiu llarg i costós, a causa de les condicions de la zona i de l'època, va començar a funcionar el 3 d'octubre del 1903. Tots els materials per a la seva construcció es van portar per mar i es van descarregar en el petit refugi que es troba al costat del propi far, indret que en aquells temps s'anomenava Puerto Nuevo.
La pedra basàltica que va servir per a la seva construcció procedia d'una pedrera d'Arucas, Gran Canària.
Com que antigament a la zona on s'ubica el far no hi havia aigua dolça, la major part de la construcció es va fer amb aigua de mar. Només l'emblanquinat va poder realitzar-se amb aigua d'una cisterna propera.
Inicialment, la plantilla del far estava composta per dues persones que habitaven una de les sales que acull l'edifici. Aquesta plantilla es va mantenir fins a l'any 1938. Durant els dies 7 i 10 de març del 1939, es van produir diversos moviments sísmics, que van inutilitzar la instal.lació lluminosa i es va haver de canviar l'antiga instal.lació que funcionava amb petroli per una instal.lació de gas acetilè.
Els dos fars amb alguns exemplars d'enciam de mar (Astydamia latifolia), espècies de planta endèmica de les Illes Canàries i la costa nord-oest africana.
La zona que l'envolta té un gran valor ecològic, ja que a part de trobar-se dins el Parc Natural de Cumbre Vieja, al costat mateix hi trobem unes salines amb un alt valor etnogràfic i paisatgístic. Aquest és un lloc privilegiat per a moltes aus, especialment limícoles, des del petit corriol camanegre fins el majestuós flamenc, així fins a més de quinze espècies, que troben en aquest espai alimentació, descans i zona de nidificació.
La flora també és molt interessant, ja que en aquest entorn trobem exemples de vegetació associada a la franja costanera, com ara l'enciam de mar (Astydamia latifolia), el salat blanc (Schizogyne sericea), la vinagrera (Rumex Lunaria), la sempreviva de mar (Limonium pectinatum), la farigola de mar (Frankenia ericifolia) i una mica més a dalt, en els afloraments antics de les roques del Teneguía, hi han espècies com el cabezón (Cheirolophus junonianus) i el lletsó (Sonchus hierrensis).
Imatge de les boniques salines.
Les salines de Fuencaliente a més, tenen la catalogació de Lloc d'Interès Científic.
Per la seva ubicació, al costat del far de Fuencaliente i en el punt on finalitza un dels senders més importants de l'illa, el GR 131, rep un gran nombre de visitants. Fins fa poc, els visitants realitzaven el recorregut per les salines pel seu compte, ja que la propietat sempre ha mantingut una actitud oberta cap als turistes, però sense informació sobre la protecció de l'espai ni sobre les característiques del procés de producció de la sal .
Recentment, aquest indret disposa d'un sender perfectament senyalitzat, amb un total de set panells informatius. Aquest itinerari, d'uns 30 minuts de durada, permet visitar la salina de forma ordenada, fet que permet compendre el procés d'elaboració de la sal, des de quan s'agafa l'aigua salada del mar, fins al procés d'escalfament i la cristal.lització final de la sal. A més, els panells contenen informació sobre la normativa de protecció de l'espai i els valors paisatgístics i ambientals.
El far i les salines.
Les salines de Fuencaliente estan en actiu des de fa quaranta anys i produeixen unes set-centes tones anuals de sal, que es comercialitzen a la pròpia illa, si bé una petita part de la seva producció, l'anomenada "flor de sal", és exportada per la seva excel.lent qualitat cap a països europeus per a la seva distribució en botigues gourmet.
De les més de quaranta salines que van arribar a existir a les Canàries a mitjans del segle XX, tot just queden en funcionament una desena d'elles, la de Fuencaliente és l'única de la província occidental, i amb interrogants sobre el seu futur, ja que, tot i ser una activitat artesanal i tradicional que produeix una sal de gran qualitat, aquesta té una sortida complicada al mercat, dominat per sals industrials. Per això, des del Govern de Canàries s'aposta per donar suport a aquesta activitat tradicional, que a més contribueix a la sostenibilitat de la regió i genera espais de gran qualitat paisatgística que s'incorporen a l'oferta turística complementària de qualitat.
Aquesta salina, amb els seus 45.000 m2, és la més recent de Canàries, i és del tipus salina intensiva "nova" de fang amb folre de pedra, un model que apareix durant segle XIX a Lanzarote. Destaca per l'ús del fang com impermeabilitzant i el folre de pedra, que aporta solidesa.
Rep afectuosament el nom de "jardí de la sal", pel seu bell paisatge i per la delicada tasca dels seus "jardiners", els saliners. Sens dubte, la reina d'aquest jardí és la flor de sal, les escates de sal, collides acuradament al llarg les càlides tardes d'estiu amb un procés laboriós i totalment artesanal.
Primer pla de les basses de les salines enmig d'un ambient assolellat.
Com he comentat anteriorment, el mar que envolta aquest indret també està protegit ja que conté una important reserva marina. Aquesta reserva marina creada a l'any 2001, arriba fins als 1.000 m de profunditat i s'estén per sobre de 3.719 ha en el mar sud-occidental de l'illa de la Palma, entre la Caleta de los Pájaros, la Punta Gorda i la isòbata de 1.000 m com a límit exterior. Aquesta reserva es troba situada en la seva totalitat en aigües exteriors.
Els informes de les Universitats de La Laguna, Las Palmas així com l'Institut Espanyol d'Oceanografia, van trobar que aquesta zona era idònia per constituir una reserva marina, degut a la seva biodiversitat, l'estat de les poblacions d'interès pesquer i la possibilitat de recuperació de les mateixes, mitjançant mesures restrictives relatives a les pesques artesanals locals i altres activitats com el busseig i la pesca esportiva.
Imatge del litoral que envolta les salines caracteritzat per la dura i fosca roca basàltica.
Aquesta reserva es caracteritza per presentar una escassa plataforma marina i amb fons abruptes d'enorme valor paisatgístic i biològic.
Així mateix, es poden observar nombroses esquerdes, coves i túnels de gran interès.
La diversitat de flora i fauna marina és molt alta, i es troben espècies pesqueres difícils d'observar a les altres illes occidentals de l'arxipèlag canari. Es poden trobar fons d'anemones tropicals que constitueixen un reducte degut a la seva escassa presència en altres zones.
Hi dominen comunitats d'algues brunes i és possible admirar-hi comunitats d'algues protegides de l'espècie (Cystoseira abies-marina).
A les zones de coves i esquerdes, trobem una enorme diversitat d'invertebrats marins. Entre ells, destaca la presència d'una altra espècie protegida, es tracta de la llagosta canària (Scyllarides latus).
Dins del grup d'ictiofauna trobem una varietat significativa d'espècies, moltes d'elles d'important interès pesquer: "viejas" (Sparisoma cretenc), "Salem" (Sarpa salpa), "medregales o seriola" (Seriola spp) i "el abad" (Mycteroperca fusca).
Finalment, els mamífers i les tortugues marines s'observen amb certa freqüència. Cal destacar el dofí mular (Tursiops truncatus) i la tortuga babaua (Caretta caretta).
La zona es troba inclosa en un altre espai marí protegit, denominat Franja Marina de Fuencaliente, englobat en la Xarxa Natura 2000. Així mateix forma part de la Reserva de la Biosfera, juntament amb la resta del territori insular de la Palma.
Imatge de la platja de Echentive o Playa Nueva sense una ànima.
Després de visitar la zona de les salines i el far, aprofitem per dinar davant del bonic teló de fons que representa l'Atlàntic, amb l'illa de la Gomera a l'horitzó, entre algunes nuvolades.
Tot seguit ens dirigim cap a una de les platges properes per veure com estava l'aigua de mar, a l'anomenada Playa de Echentive, pertanyent al municipi de Fuencaliente, aprofitant la bona tarda que feia.
Aquesta platja deserta va ser creada per l'última erupció del Teneguía i està protegida dels vents elisis, pel que hi regna una calma especial. Com a curiositat, cal dir que en aquest indret hi havia una font d'aigües termals anomenada Fuente Santa, que quedà sepultada per l'erupció del volcà San Antonio (1677). Actualment s'intenta recuperar gràcies a unes excavacions realitzades. També hi ha una piscina natural.
Una de les piscines naturals que podem trobar al llarg de la costa creada pel capritx de la lava. L'aigua no era gaire freda.
Sens dubte, provar les aigües de l'Atlàntic en un indret quasi desert va ser una bona manera d'acabar la jornada.
Continuarà...
Fotografies realitzades per tempspalamos i informació complementària extreta de:
www.rinconesdelatlantico.es/presentacion.php
www.lavozdelapalma.com/
www.marm.es/es/