L'informe, "Climate change, Impacts and vulnerability in Europe 2012" (Canvi climàtic, impactes i vulnerabilitat a Europa 2012) assenyala que s'ha observat un augment de les temperatures mitjanes a tot Europa, una disminució de les precipitacions a les regions meridionals i un augment de les precipitacions a l'Europa septentrional. La capa de gel de Groenlàndia, el gel de l'Àrtic i moltes glaceres d'Europa s'estan fonent, la coberta de neu ha disminuït i la major part de la superfície del permafrost s'ha desglaçat.
En els últims anys, els episodis meteorològics extrems, com les onades de calor, les inundacions i les sequeres han causat danys i costos creixents a tot Europa. Malgrat que manquen proves per determinar el paper que ha exercit el canvi climàtic en aquesta tendència, la creixent activitat humana en zones vulnerables ha estat un factor clau. S'estima que, en el futur, el canvi climàtic augmenti aquesta vulnerabilitat, ja que es preveu que els episodis meteorològics extrems es tornin més intensos i freqüents. Si les societats europees no s'adapten, els costos ocasionats seguiran augmentant, assenyala l'informe.
Algunes regions tindran menys capacitat d'adaptar-se al canvi climàtic que altres, en part, a causa de les disparitats econòmiques a Europa, segons afirma l'informe. A més, els efectes del canvi climàtic podrien agreujar més aquestes desigualtats.
Jacqueline McGlade, directora executiva de l'AEMA afirma: "El canvi climàtic és una realitat a tot el món, i la seva magnitud i velocitat són cada vegada més evidents. Això vol dir que cada sector de l'economia, incloses les llars, han d'adaptar-se i han de reduir emissions".
Canvi climàtic observat i projeccions de futur. Algunes conclusions fonamentals
L'última dècada (2002-2011) va ser la més calorosa mai registrada a Europa, sent la temperatura terrestre europea 1,3° C més càlida que la mitjana preindustrial. Diverses projeccions de canvi climàtic mostren que les temperatures a Europa podrien ser entre 2,5 i 4° C més càlides en l'última part del segle XXI, en comparació amb la mitjana de 1961-1990. Les onades de calor han augmentat pel que fa a freqüència i durada, provocant desenes de milers de morts a l'última dècada.
Segons l'informe, en les pròximes dècades l'augment previst d'aquestes onades podria incrementar el nombre de morts relacionades amb la calor, si les societats no s'adapten. No obstant això, es preveu que les morts relacionades amb el fred disminueixin en molts països.
L'informe assenyala així mateix que, mentre que la precipitació disminueix a les regions meridionals, augmenta al nord d'Europa. Es preveu que aquestes tendències es mantinguin i que el canvi climàtic augmenti les inundacions fluvials, sobretot al nord d'Europa, ja que les temperatures més altes intensifiquen el cicle hidrològic. Tanmateix, és difícil determinar la influència del canvi climàtic en els registres de dades d'inundacions en el passat.
Les sequeres i els seus efectes sobre el cabal dels rius són cada vegada més greus i més freqüents al sud d'Europa. Es preveu que els cabals mínims dels rius disminueixin de manera significativa a l'estiu al sud d'Europa, tot i que també pot passar en moltes altres parts d'Europa en diferent grau.
L'Àrtic s'està escalfant més ràpid que altres regions. El 2007, 2011 i 2012 es van observar els nivells més baixos de gel marí a l'Àrtic, arribant a aproximadament la meitat de l'extensió mínima vista a la dècada del 1980. La fusió de la capa de gel de Groenlàndia s'ha duplicat des de la dècada del 1990, perdent una mitjana de 250.000 milions de tones de massa de gel cada any entre 2005 i 2009. Les glaceres dels Alps han perdut aproximadament dos terços del seu volum des del 1850 i s'espera que aquestes tendències es mantinguin.
El nivell del mar està pujant, la qual cosa augmenta el risc d'inundació costanera durant les tempestes. El nivell mitjà del mar va pujar a tot el planeta 1,7 mm a l'any durant el segle XX, i 3 mm a l'any en les últimes dècades. Les projeccions de futur varien significativament, però és probable que l'augment del nivell del mar al segle XXI superi al del segle XX. No obstant això, la pujada del nivell del mar a les costes europees varia, per exemple a causa d'episodis locals de subsidència o aixecament.
A part dels impactes de la calor en la salut, hi ha altres efectes a la salut humana que també són importants, sempre segons l'informe. El canvi climàtic té un paper en la transmissió de determinades malalties. Per exemple, permet que l'espècie de paparres Ixodes ricinus prosperi en regions més septentrionals, mentre que un major escalfament pot permetre la propagació de mosquits i flebòtoms portadors de malalties en diverses parts d'Europa. L'estació de pol·linització és més llarga i arriba 10 dies abans que fa 50 anys, la qual cosa també afecta la salut humana.
Molts estudis han mesurat amplis canvis a les característiques de les plantes i els animals. Per exemple, les plantes floreixen més d'hora, mentre que les proliferacions de fitoplàncton i zooplàncton d'aigua dolça també apareixen abans. Altres animals i plantes s'estan traslladant cap al nord i cap a cotes més altes ja que que els seus hàbitats es temperen. Atès que la taxa de migració de moltes espècies és insuficient per seguir el ritme del canvi climàtic, en el futur es podrien veure abocades a l'extinció.
Encara que pot haver-hi menys aigua disponible per a l'agricultura al sud d'Europa, les condicions de cultiu poden millorar en altres zones. La temporada de creixement de diversos cultius a Europa s'ha allargat i s'espera que aquesta tendència es mantingui, juntament amb l'expansió de cultius d'estació càlida a latituds més septentrionals. No obstant això, es preveu que les collites d'alguns cultius disminueixin a causa de les onades de calor i les sequeres a Europa central i meridional.
Amb l'augment de les temperatures, també ha baixat la demanda de calefacció, la qual cosa suposa un estalvi d'energia. Tanmateix, aquesta dada s'ha de ponderar amb les majors demandes d'energia per refrigeració durant els estius més calorosos.
