Durant les últimes dues dècades, els satèl·lits europeus i de la NASA, Topex/Poseidon i Jason-1/Jason-2, han rastrejat l'augment gradual del nivell mundial dels oceans per estudiar els efectes de l'escalfament global.
L'agost del 2011, els científics del "Jet Propulsion Laboratory" de la NASA, situat a Pasadena, Califòrnia, i la Universitat del Colorado, situat Boulder, van informar que la velocitat de l'ascens del nivell del mar havia arribat al seu límit.
Concretament, els investigadors van constatar que entre principis del 2010 i l'estiu del 2011, el nivell global del mar va baixar uns cinc mil·límetres (la meitat d'un centímetre). Utilitzant les dades del satèl·lit GRACE (enginy especialitzat en el control de la gravetat), el qual és operat per la NASA i el centre aeroespacial alemany, es va demostrar que la caiguda va ser deguda al fort fenomen de la Niña que es va iniciar a finals del 2010.
Aquest fenomen climàtic periòdic de l'Oceà Pacífic va canviar els patrons de precipitació a tot el planeta, movent grans quantitats d'aigua de la Terra des de l'oceà cap als continents, principalment a Austràlia, el nord d'Amèrica del Sud i Àsia Sud-Oriental.
Ara, un nou estudi publicat a la revista "Geophysical Research Letters" documenta els efectes de la Niña 2010-11 sobre el nivell del mar i actualitza les mesures.
El resultat és que, tal com estava previst, a mitjans d'aquest any 2012 el nivell mitjà del mar no només havia recuperat els més de 5 mil·límetres que va perdre en el període 2010-11, sinó que havia recuperat la pujada mitjana anual de 3,2 mil·límetres per any a llarg termini.
"L'aigua de l'oceà perduda es va compensar amb força rapidesa", va dir l'autora principal de l'estudi, Carme Boening, del JPL. "Les dades més recents indiquen clarament que la caiguda del 2010-11 va ser només temporal"
El coautor Josh Willis va afegir que, com un rellotge, l'increment a llarg termini de l'oceà està en marxa. "La caiguda en els nivells globals de la mar, amb més pluja global gràcies a un important episodi de la Niña, va ser només un sot temporal en el llarg camí cap a una crescuda del nivell dels oceans i una contracció de les costes".
"El 2011, es va detectar una gran quantitat d'aigua que es va emmagatzemar temporalment a terra, causant greus inundacions en algunes regions", va dir el coautor del JPL Félix Landerer. "El 2012, hem vist que gran part d'aquesta aigua va trobar el seu camí de tornada cap a l'oceà."
Font: http://www.jpl.nasa.gov/news/news.php?release=2012-362
