L'extinció del llop al Principat de Catalunya ja pot girar el full de la història, perquè després de gairebé cinc lustres d'absència de les nostres terres del sud, en els darrers anys una dotzena d'exemplars arribats des de la Catalunya Nord s'ha assentat a la zona pirinenca i està en condicions de tornar a reproduir-se.
Així ho revela un grup de biòlegs i naturalistes que signen en l'últim número de la revista especialitzada "Quercus", un extens i detallat informe sobre el retorn i l'activitat dels llops a Catalunya des de la primera confirmació genètica de la seva reaparició, el 2004, després d'haver-se extingit, a causa de l'acció humana, en el primer terç del segle XX.
Després d'aquesta confirmació, es va iniciar un seguiment mitjançant diferents mètodes d'observació, de rastreig i d'anàlisis genètiques de les mostres recollides, que han portat a determinar la presència de fins a 13 exemplars diferents, alguns detectats una sola vegada i altres que apareixen i desapareixen en diferents anys. Tots els animals eren mascles, a excepció d'una femella detectada el 2008 (un patró habitual), ja que els mascles joves es solen dispersar en primer lloc, el que explicaria en part per què fins ara no hi ha evidències de reproducció a Catalunya.
De totes maneres, els naturalistes consideren que "com està passant en molts altres llocs d'Europa, el llop també s'acabarà establint i reproduint a la cadena pirinenca catalana". Els biòlegs van poder analitzar el cadàver d'un dels exemplars trobat el maig del 2010 a la Serra del Cadí i que ja havia estat detectat el 2007. També van arribar a observar un llop que va viure sis mesos al costat d'una gossa amb la que va establir un fort vincle, encara que no van arribar a tenir cadells híbrids.
Les anàlisis genètiques de les mostres preses conclouen que els llops detectats a Catalunya no procedeixen de la Península Ibèrica, sinó que són de l'estirp "italofrancesa" i que tenen els seus ancestres més propers en els llops de la zona dels Alps-Marítims i altres que van arribar fins al Massís Central i els Pirineus Orientals, a la Catalunya del Nord.
El ràpid pas del llop per França segurament es va veure afavorit per la seva catalogació com a espècie protegida, apunta l'informe. A Catalunya, el llop ocupa uns 1.400 quilòmetres quadrats en espais naturals protegits. No obstant això, hi ha dades que demostren incursions de curta durada, d'unes setmanes, seguint serres que discorren cap al sud, entre elles la zona del Moianès, entre les comarques del Bages i del Vallès Oriental, on el 2010 van arribar a atacar un caps de bestiar, i a la comarca d'Osona, a l'hivern del 2007-2008.
De fet, el retorn del llop ha ressuscitat el tradicional conflicte amb els ramaders i en els primers anys del seu retorn es van comptabilitzar una mitjana anual de pèrdues d'uns 80 caps de bestiar, encara que algun any van superar els 200. Aquests atacs de llops als caps de bestiar, per les que els ramaders són indemnitzats, s'han reduït dràsticament després de fixar diverses mesures de prevenció en els ramats, que han portat a limitar les pèrdues a 3 caps el 2009 i a 10 el 2010, aquests últims a arran de la seva incursió al Vallès Oriental, "on no se l'esperava".
Els biòlegs adverteixen que "entre llops i bestiar sempre hi haurà conflicte i aquesta premissa cal tenir-la molt present en la gestió de l'espècie", de manera que advoquen per mantenir una estreta relació amb els ramaders per tal de valorar mesures per reduir i tramitar els danys i aconseguir "una coexistència sense problemes". L'informe destaca que el llop "ha tornat als Pirineus catalans un segle després que mantingués poblacions viables i ho ha fet de forma espontània, a l'abric dels canvis socials i econòmics que han transformat el sud d'Europa".
Els autors conclouen que el retorn del llop ha de ser compatible amb les persones que viuen en aquestes àrees i recalquen que "el seu retorn comporta moltes coses bones: turisme de natura, curiosos i observadors i nova activitat econòmica que, de fet, ja exploren alguns municipis ".
Article extret de: http://www.ecodiari.cat/
