Vehicles calcinats en l'accident d'Alemanya.
Divendres passat, les notícies que ens arribaven des d'Alemanya eren força sorprenents. Com si es tractés d'un país àrid, aquests país centre-europeu va patir l'impacte d'una tempesta de sorra que causà un mínim de 15 persones mortes i noranta ferits de diversa consideració, en una col.lisió múltiple de fins a 80 vehicles, causada per la manca de visibilitat a només 1 m, que generà aquest fenòmen. El succés es va produir a l'autopista A19, al sud de la localitat de Rostock, en direcció a Berlín, a les 10:50.
Després del xoc en cadena, una vintena de vehicles es van incendiar i altres es van quedar encastats contra els automòbils que els precedien, en frenar sobtadament quan viatjaven a gran velocitat.
Aquest fenòmen més típic de països de l'Orient Mitjà, del nord-Àfrica, Austràlia o altres regions amb zones desèrtiques o semi-àrides, va ser generat per vents que superaven els 40 nusos i que aixecaven el polsim que hi havia a sobre els camps ressecs situats a les vores de l'autopista, degut a la manca de pluges., a tot això, també s'hi afegia la fina sorra que es troba situada a les platges i a les dunes del litoral del Mar Bàltic.
Aquests vents amb ratxes huracanades, van ser canalitzats pel passadís que va quedar entre l'anticicló de 1028 hpa que hi havia situat a sobre les Illes Britàniques i les baixes pressions existents al nord-est d'Alemanya.
Mapa de pressió en superfície del passat divendres al migdia. Observeu com les isòbares es troben molt juntes al nord-est d'Alemanya.
Mapa de ratxes de vent del passat divendres al migdia. Observeu com s'arribava a 40 nusos.
Mapa d'Alemanya. Al cercle que he fet hi ha la zona de Rostock.
Vídeo de la tempesta de pols.
Aquesta tempesta de pols i de sorra finíssima, cal diferenciar-la de les tempestes de sorra que es registren en aquells indrets més acostumats a l'aridesa i la calor.
Un indret típic on hi trobem freqüents tempestes de sorra és a l'Orient Mitjà, allí, la temporada va des de la primavera fins la tardor, amb un màxim entre els mesos de maig i setembre, quan la mitjana de les temperatures màximes supera els 35ºc, i la seva màxima violència es registra entre la tarda i la nit a causa del major contrast tèrmic entre la superfície i les capes altes de l'atmosfera.
La seva formació es deu al fet que quan les temperatures són molt altes, l'aire que està en contacte amb el terra s'escalfa i puja amb rapidesa fins a les capes mitjanes i altes de l'atmosfera. Això crea un sistema depressionari format per una baixa tèrmica, on hi han grans masses d'aire que transporten grans quantitats de partícules de sorra en suspensió, que redueixen considerablement la visibilitat i a més ocasionen seriosos desperfectes en els elements que troben al seu pas. Entre aquestes baixes i les zones d'altes presions, també es poden generar forts vents que aixequen la sorra del desert i la mantenen en suspensió fins a 350 m d'alçada. Les partícules més fines poden pujar fins als 6000 m d'alçada i viatjar milers de quilòmetres.
Tempesta de sorra a l'Irak.
Aquestes tempestes de sorra es poden desplaçar a més de 60 km/h i esdevenen un mur que es va acostant de forma espectacular, a més, també són capaces de generar llamps, ja que la fricció de les partícules de sorra entre elles origina càrregues electroestàtiques. La falta d'humitat, però, provoca que en la majoria de casos aquestes tempestes no generin precipitació.