Gessamí (Jasminum officinale).
Avui parlaré del Jasminum officinale, conegut per la majoria de gent com el gessamí que trobem en nombrosos jardins i que ens acompanya amb la seva fragància durant la primavera.
Parlar de gessamí a nivell popular és parlar d'aquesta espècie, encara que en realitat hi han més de 200 espècies, entre arbustives i enfiladisses llenyoses, de molt diferent aspecte i comportament en el jardí.
Si descrivim aquest gessamí, direm que es tracta d'un arbust de port trepador i de fullatge caducifoli. Si el deixem crèixer al seu aire, pot arribar fins als 11 metres d'altura mitjançant les seves llargues tiges d'aspecte desmanegat.
Les seves fulles creixen de forma oposada amb 5-9 folíols lanceolats i les seves flors apareixen en grups terminals d'unes cinc unitats, tot desprenent un agradable i intens aroma que és capaç de ser transportat pel vent fins a certa distància.
Del seu calze verd, en surt una atractiva corol.la blanca amb un tub d'uns dos centímetres de longitud.
Detall de les flors de gessamí. Llàstima que la foto no pugui transmetre l'olor que feien.
El Jasminum officinale pertany a la família de les Oleàcies i és natiu de l'Àsia Central, encara que existeixen certs dubtes al respecte. Com a curiositat, cal assenyalar que és la flor nacional del Pakistan i apareix en el seu escut amb forma de corona de flors.
En textos xinesos del segle III dC, es diu que els gessamins ja es trobaven en nombrosos jardins i al segle IX dC es diu que els gessamins provenen de Bizanci.
El seu nom xinès, Yeh-Hsi-ming, és una versió del vocable àrab-Pèrsic «Yasmin» que pot significar "flors blanques".
La seva entrada als jardins europeus va ser probablement a través de la cultura àrabo-normanda de Sicília, però segons l'historiador John Harvey, es coneix molt poc sobre la història d'aquesta cultura.
A mitjans del segle XIV, el florentí Boccaccio, descriu en la seva obra "El Decameró", l'existència d'un jardí emmurallat en què "els costats dels carrerons es trobaven coberts amb roses blanques i vermelles i gessamí"
L'aigua "Jasmine" també figura a la història de Salabaetto, recollida en El Decameró.
A Suïssa existia una gran tradició en destil.lar les flors de gessamí per crear perfums, això va fer creure al mateix Linné que aquesta planta era originària de Suïssa.
William Turner, va incloure el gessamí com a planta de jardí en la llista d'Herbes realitzada el 1548.
Usos
El gessamí s'utilitza per fer perfums i com a oli essencial en l'aromateràpia., sobretot en dermatologia, ja sigui com un agent antisèptic o antiinflamatori.
L'essència de gessamí és coneguda com el "rei dels olis", i la seva olor forta i dolça és molt apreciada per la majoria de gent. La major quantitat de perfum es sol despendre en la foscor, això fa que es reculli en hores nocturnes. També s'utilitza per fer el conegut té de gessamí.
L'aroma del gessamí és descrit com a calmant i relaxant (sense ser soporífer), i està indicat per a la depressió i l'estrès, així com algunes malalties respiratòries.
Està indicat per a les afeccions de la pell massa sensible. Però sobretot l'oli essencial té una gran reputació com a afrodisíac i s'utilitza per a tot tipus de problemes sexuals.
No obstant, cal tenir en compte que aquest oli pot causar irritació en algunes persones, si es fa servir amb massa freqüència o en altes concentracions. Per tal d'utilitzar-lo amb precaució, és necessari aplicar-lo en baixes concentracions.
Un component essencial del gessamí és l'acetat de benzil (25%). Al ser absorvit per la pell pot ser un sensibilitzant al.lèrgic. Les persones que tenen al.lèrgies als aliments picants, als perfums i als cosmètics són més propenses a reaccionar. Tot i així, el poder de l'olor és tal que només es necessiten unes petites quantitats.