Cúmuls congestus amb precipitació. Gràcies a l'acció de la llum solar i les petites gotes d'aigua, es crea un arc de Sant Martí, del qual en veiem un petit fragment a la part inferior del núvol.
Per sort, en moltes ocasions he pogut veure molts arcs de Sant Martí., el que encara no havia vist mai, però, és un arc de Sant Martí des d'un avió. Les dues fotografies que poso avui ens mostren aquest bonic fenòmen óptic vist des d'una altre perspectiva.
Recordem que a l'arc de Sant Martí es veuen tots els colors de l'espectre de la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i morat) gràcies a la seva descomposició, al refractar-se i posteriorment reflectir-se a les gotes d'aigua en suspensió de la troposfera.
La refracció es produeix en angles variables, però al voltant de 138º (una mica menys per la llum de color vermell i una mica més per la de color violeta) i això facilita que pugui ser vista fàcilment, ja que si fos reflectida amb un angle més gran, la possibilitat d'apreciar-ho seria més baixa. Així, un reflex amb angle de 180º només podria ser apreciat si l'observador estigués en línia directa entre el sol i la gota d'aigua.
El valor de 138º implica que l'arc de Sant Martí només pugui ser vist si l'observador està situat entre el Sol i les gotes d'aigua que reflecteixen la seva llum. Aquest angle de reflexió fou descobert per René Descartes el 1637.
Un raig de llum canvia de direcció tres vegades en travessar la gota d'aigua i formen la refracció visible que anomenem arc de Sant Martí (o arc primari), però si les reflexions són quatre (es dóna en determinats raigs de llum) es forma un altre arc (anomenat arc secundari) amb un angle de 130º. Aquest arc secundari és molt menys visible, de colors més difusos i situats en ordre invers a l'arc primari, o sigui amb la llum de color vermell cap a l'interior de l'arc. Si les reflexions són cinc o sis, l'angle de reflexió ja és molt inferior i això fa que siguin invisibles per a l'observador. Com més baixa és la posició del sol més gran es veu l'arc de Sant Martí.
En les observacions fetes des de terra és improbable veure un arc de més de 180º, ja que la visió sempre restarà limitada per l'horitzó i el més normal es veure arcs d'uns 120º. Sembla que des d'una aeronau sí que seria possible veure arcs que formessin un cercle complet.
