El passat 28 de març, l'Organització Meteorològica Mundial, va presentar el resum dels estudis realitzats durant el quart Any Polar Internacional 2007/2008, que ha seguit els passos dels seus predecessors, és a dir, el primer Any polar internacional 1882/1883, el segon Any polar internacional 1932/1933 i l'Any geofísic internacional 1957-1958.
La investigació polar es primordial per entendre millor el nostre clima i el medi ambient mundial.
Gràcies al major projecte d'investigació coordinada que s'ha portat a terme en tota la història, a les regions de l'Àrtic i l'Antàrtida, s'ha descobert una mina d'informació que ajudarà a conformar la nostra manera d'entendre les regions polars, els oceans mundials, el clima i el canvi climàtic durant els propers decennis, segons s'indica en el resum.
Aquest resum fóu presentat a la cimera que es va celebrar a Seül i en ell podem trobar les conclusions bàsiques, a partir de la iniciativa de recerca a gran escala a la qual van participar unes 50.000 persones de més de 60 països entre el març del 2007 i el març del 2009. El resumen va ser preparat pel Comité Mixt del Consell Internacional per la Ciència(CIUC) i l'Organització Meteorològica Mundial(OMM)
La investigació va aportar proves convincents dels efectes generalitzats del canvi climàtic a les regions polars, en un moment en què el medi ambient mundial està canviant a un ritme sense precedents en la història de la humanitat. Segons el resum, la neu i el gel estan disminuint, això afecta els mitjans de subsistència de les persones, la flora i la fauna, i la circulació atmosfèrica i oceànica.
L'escalfament en algunes zones de l'Àrtic i de la Península Antàrtica duplica la mitjana mundial. L'escalfament a l'Antàrtida és molt més generalitzat del que es pensava abans de l'Any polar internacional.
Les capes de gel de Groenlàndia i de l'Antàrtida estan perdent massa, el que contribueix a l'elevació del nivell del mar. Segons el resum, l'extensió mínima sense precedents del gel marí durant l'estiu del 2007, seguida de dos estius amb una extensió reduïda del gel, han posat de manifest els canvis dràstics que s'han produït a l'Oceà Àrtic.
"L'Any polar internacional ha donat un nou impuls a la ciència polar, desembocant en accions d'un nivell sense precedents i ha atret l'atenció mundial cap a les regions polars en un moment decisiu en la relació canviant entre la humanitat i el medi ambient", segons va declarar el Secretari General de l'OMM, Michel Jarraud, i la presidenta del CIUC, Catherine Bréchignac, en el seu pròleg conjunt del resum de 720 pàgines. Aquestes dues organitzacions han copatrocinat l'Any Polar Internacional.
El resum, que ha estat preparat per uns 300 autors i revisors, revela que, gràcies a la investigació, s'han establert conjunts de dades de referència a gran escala que es poden utilitzar per avaluar i predir canvis del medi ambient i els oceans polars, i dels processos relacionats amb la diversitat biològica i amb els ecosistemes. A més, la investigació ha permès l'avanç de les observacions coordinades per satèl.lit de les capes de gel polars i l'aparició de nous sistemes de mesurament del permafrost i l'atmosfera polar.
Diverses conclusions importants:
Els estudis realitzats en el marc de l'Any Polar Internacional documenten les connexions fonamentals existents entre els pols i els processos oceànics i atmosfèrics a escala mundial.
Els canvis observats a l'oceà Àrtic es transmeten, a través dels mars del sistema subàrtic, a la circulació oceànica de l'Atlàntic Nord. Les dades obtingudes van revelar interaccions a gran escala sense precedents, que van portar com a conseqüència un reescalfament de l'Àrtic i un descens de les temperatures a les latituds mitjanes (que inclouen moltes zones poblades).
L'Any Polar Internacional va aportar noves dades sobre la influència de la tectònica de plaques en els principals corredors per a la circulació oceànica en els pols, pel que serà necessari concebre de nou el mapa tectònic de l'Antàrtida.
Els astrònoms van detectar una classe de conglomerats de galàxies, fins ara desconeguts, quan estaven treballant a les estacions de l'Antàrtida, que són punts d'observació privilegiats i únics, i utilitzant dades procedents del Telescopi del Pol Sud. Aquest descobriment amplia considerablement els nostres coneixements sobre l'abundància dels conglomerats de galàxies de l'univers i de la seva edat.
Gràcies a l'Any Polar Internacional s'ha aconseguit una comprensió més cabal dels procediments microbiològics i de l'alliberament dels gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera des dels sòls, a causa de la degradació del permafrost. Això, sumat a una xarxa perfeccionada d'estacions de mesurament del permafrost, permetrà fer un millor seguiment dels canvis futurs.
Es va esbrinar que els sistemes biològics de les dues regions polars estan més estretament vinculats entre si del que es pensava. Aquesta constatació és corroborada pel descobriment de més de 1.000 espècies d'animals marins fins ara desconegudes-de les quals 250 van resultar ser comunes a les dues regions polars-i per la notable similitud entre els sistemes microbians d'ambdós pols.
El descobriment de nous microorganismes polars aporta informació fonamental sobre els hàbitats polars i la seva evolució en el marc d'un clima canviant.
Des del punt de vista social i humà, la investigació polar aportarà beneficis a llarg termini a nombrosos interessats, entre els quals cal citar els habitants de les regions polars i a la població autòctona. També ha ajudat a entendre millor com s'han de combinar els coneixements tradicionals amb les dades instrumentals per al seguiment dels canvis del gel polar, la neu i la coberta vegetal, les migracions dels animals marins i terrestres, i les pautes de comportament dels mamífers, les aus i els peixos de les regions polars.
L'Any Polar Internacional ha donat un impuls decisiu a la recerca relacionada amb els pols en aportar una quantitat substancial de fons nous per als programes de seguiment i recerca i per al desenvolupament de noves tecnologies d'observació i predicció. Ha ajudat a consolidar un nou enfocament interdisciplinari, que inclou la biologia, les ciències relacionades amb la salut humana, les ciències socials i les humanitats, que se sumen a la meteorologia, la glaciologia, l'oceanografia, la geofísica, la geologia i altres àmbits tradicionals de la recerca polar.
I últim, però no per això menys important, l'Any Polar Internacional ha format a una nova generació de científics i líders, que estan decidits a transmetre aquest llegat a generacions futures. Ha obert una finestra d'inspiració pel que fa a les capacitats de la ciència interdisciplinària i internacional moderna.
L'informe es presentarà a la Reunió Ministerial del Consell de l'Àrtic, que se celebrarà a Nuuk (Groenlàndia) el maig del 2011, i en la 34a Reunió consultiva del Tractat Antàrtic, que se celebrarà a Buenos Aires (Argentina) el juny del 2011 . Els investigadors polars i les instàncies normatives es reuniran de nou a Montreal (Canadà) l'abril del 2012 per celebrar una conferència final de l'Any Polar Internacional, que portarà per tema "Dels coneixements a l'acció ".
La Universitat de l'Àrtic difondrà la versió digital del resum del Comitè mixt de l'Any polar internacional, que es farà servir com a material didàctic de base en nombroses universitats i centres d'ensenyament superior pertanyents al marc de la Universitat de l'Àrtic i dels sistemes de l'Institut Antàrtic Internacional. El text complet del resum es pot consultar a la següent adreça:
http://www.icsu.org/publications/reports-and-reviews/ipy-summary
Durant el mes de maig es publicarà el volum elaborat per l'Institut Circumpolar Canadenc, amb seu a Edmonton (Canadà), en col.laboració amb la Universitat de l'Àrtic.